Conscients de la importància de l’ornitologia a Catalunya i del seu reconeixement internacional, dos estudiants de Periodisme i Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i un graduat en Biologia a la Universitat de Girona, formem l’equip d’Ocellaires. Aquest portal neix amb la intenció de convertir-se en el mitjà de referència de l’ornitologia a Catalunya: el lloc on tot ornitòleg o amant dels ocells vagi a parar.
ELSA CANO (@canoelsa4)
| Espècie | Fera silvestre |
| Ordre | Estudiant darrere la barra |
| Família | Periodisme (amiga de l’estrès) Humanitats (amiga de les arts) |
| Estat de conservació | Vulnerable, a causa de la seva escassa migració, en les ciutats grans acostuma a desorientar-se i a perdre’s. Tendència a emetre sons exòtics perquè els de la seva espècie l’identifiquin i pugui retornar amb l’estol. |
| Legislació aplicable | Decret legislatiu 2/2008. Espècie protegida (Categoria C) |
| Morfologia | Plomatge de tons torrats. En èpoques estiuenques pot canviar el plomatge i tornar-se més fosc. D’ulls grossos i expressius. Tendència a la distracció, fàcilment reconeixible pel seu cant constant i les pigues que li decoren el bec. |
| Reproducció | NS/NC (manca de dades) |
| Alimentació | Vital dosi diària de cafè, sinó els seus nivells de distracció augmenten de manera desorbitada. Predilecció especial cap al formatge, l’arròs blanc i la fruita. Alimentació poc variada segons les observacions dels científics que l’estudien. Cal remarcar que en la nocturnitat es nodreix de sopa de sobre si es que queden excedents al seu rebost. |
| Hàbitat i distribució | Nascuda en zones aquoses, boscoses i fresques (Banyoles) de la Catalunya Nord. Forçada a migrar setmanalment a la gran ciutat. |
JUDIT PASTOR (@tidujpc)
| Espècie | Insana puella |
| Ordre | Estudiant voladora |
| Família | Periodisme (de professió) i Humanitats (de passió) |
| Estat de conservació | Risc mínim. Els sons extravagants que emet, a més de la seva tendència hiperactiva, fan que sigui difícilment localitzable pels seus depredadors. |
| Legislació aplicable | Llei 42/2007 – Annex IV (Espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat). |
| Morfologia | De complexió menuda, té el plomatge daurat i els ulls grossos (però no per això té bona vista). A causa de la raresa del seu òrgan vocal i mental, acostuma a cantar tot el dia i a piular de manera incessant a la xarxa. |
| Reproducció | No s’ha observat encara. (I es creu que mai s’observarà). |
| Alimentació | De gustos refinats. Tan sols ingereix aliments amb Denominació d’Origen. No li agraden ni la xocolata, ni les olives, ni les patates fregides. Beu cafè en ocasions excepcionals, normalment en època d’exàmens o altres circumstàncies de crisi somnífera. |
| Hàbitat i distribució | Nascuda prop del Delta del Llobregat (llar de fauna genuïnament ‘canina’) es mou diàriament pel voltant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S’estima que, en els propers anys, emigrarà a terres llunyanes (preferiblement no contaminades). |
GERARD FUNOSAS
| Espècie | Tringidris limnosum |
| Ordre | Estudiant in silico i in natura |
| Família | Biologia (una gran, gran família) |
| Estat de conservació | En perill. Una imprudent translocació a la gran ciutat amenaça la seva supervivència. La manca absoluta de mutacions preadaptatives i una pèssima plasticitat fenotípica li donen un mal pronòstic. |
| Legislació aplicable | Decret 148/1992 Annex I (Espècie sensible) |
| Morfologia | Aspecte comú, sense trets distintius. Manca de plomatge nupcial. Resistent a la fred i poc tolerant a la calor, tendeix a portar un plomatge lleuger estiu i hivern. Se’l pot reconèixer pels seus moviments incessants i erràtics de l’estil del territ tres dits, i pel seu tic nerviós de moure la pota constantment, que fa pensar en el moviment rebotant del becadell sord. |
| Reproducció | Fa de mal dir. |
| Alimentació | Oportunista especialitzat en gelats, entrepans de Nutella i restes de pasta freda de la nevera. Cria cucs de la farina (Tenebrio molitor) però no s’ha comprovat encara si formen part de la seva dieta. En alguna ocasió se l’ha vist alimentar-se de fuet amb natilla, i sempre li ho recorden. |
| Hàbitat i distribució | Resident, durant tota la seva història evolutiva, al Pla de l’Estany, amb moviments esporàdics provincials, sobretot als Aiguamolls de l’Empordà. Una dispersió aparentment erràtica l’ha portat a terres barcelonines. Pretén tornar aviat a terres natives. |
