[CRÒNICA] L’hivern arrenca el vol

Judit Pastor (@tidujpc) / Elsa Cano (@canoelsa4) – 9 del matí, Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Botes d’aigua, motxilla, binocles, telescopi terrestre, llibreta i bolígraf. Un equip de sis ornitòlegs i dos agents rurals. Paciència, tenacitat, bona vista i una oïda fina. Tot a punt per iniciar una jornada de cens.

Un tot-terreny trasllada el grup fins a la Reserva Natural Integral dels Aiguamolls anomenada Les Llaunes. “Prohibit el pas”, indiquen els senyals. Un cop dins l’espai protegit, observar, apuntar i avançar. Aquestes són les consignes durant tot el recorregut, des de la llacuna de la Rogera fins a l’Estany d’en Pericos.

Cada ornitòleg té una espècie assignada a censar. Es tracta de les aus hivernants, aquelles que fugen dels freds del nord per passar l’hivern a les zones més meridionals d’Europa. Per facilitar-los la feina, des de La Rogera fins a La Llarga, els agents rurals van espantant els ànecs des de l’altra banda de les llacunes. Així, els observadors només han de comptar els ànecs que volin en sentit contrari al recorregut del cens. Se segueix aquest procediment per dues raons. Per una banda, fer aixecar el vol als ànecs és l’única manera de comptabilitzar-los tots, ja que acostumen a amagar-se entre el canyís. I, per altra banda, només es compten els ànecs que reculen per tal d’evitar que un mateix exemplar sigui censat més d’una vegada.

“Un cens és un termòmetre de l’estat de conservació d’un indret”, explica Ponç Feliu, ornitòleg del Parc Natural, ja que permet estudiar l’evolució de les poblacions al llarg dels anys.

A causa del bon temps, moltes de les aus ja han emigrat cap al nord. Per això, és normal que hi hagi un descens en el nombre d’aus respecte les registrades durant el darrer cens del mes de gener. Això explica, per exemple, que l’oca vulgar (anser anser) hagi passat de 376 a 4 exemplars en un mes. “El balanç és pobre respecte al gener però més o menys semblant al de febrers d’altres anys”, valora Feliu.

 

Resultats del cens d'aus hivernants (PNAE, Febrer 2015)

Tot segueix el seu transcurs habitual, però, de cop, apareix entre els canyissars una espècie que habitualment costa de veure: el becadell sord (lymnocryptes minimus). La seva presència desperta la sorpresa i carrega d’energia a l’equip, que encara té molta feina per fer.

El moment més emocionant de la jornada arriba després d’abandonar a Reserva Natural Integral de Les Llaunes. De camí als Estanys de Palau, és el torn de pujar damunt el cotxe dels agents rurals, sentir el vent a la cara, i seguir amb la mateix ritme de treball: observar i apuntar.

Després de l’adrenalina, toca descansar: un bon dinar per carregar piles i una mica més de cens. Finalment, arriba el moment recopilar les dades i fer el sumatori total. El resultat? Un balanç satisfactori, que més o menys segueix la tendència respecte els anys anteriors. Sembla que l’hivern ja ha començat a arrencar el vol.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s