VALENTINA RAFFIO (@raffiovalentina) “Viatges de primavera” en un vídeo
Falten poc més de quinze dies perquè la primavera arribi oficialment i es comencin a veure les primeres orenetes. En aquest context l’AMB organitza “Viatges de Primavera”, una activitat emmarcada dins els programes de ciència ciutadana. És un moment fonamental en el període de migracions: mentre acaben de marxar els darrers hivernants, comença la migració primaveral i s’observen les primeres espècies que venen per passar la època de reproducció al parc.
És el diumenge 8 de març. Avui, ens acompanya un públic molt apassionat, amb moltes preguntes i una gran curiositat. Abans de començar cal tenir els fonaments molt clars per poder gaudir més de l’activitat. Per començar, Ricard Gutierrez, l’ornitòleg que ens guiará avui, ens explica com iniciar-nos en la observació d’ocells. En primer lloc, ens diu, agafarem com a referència tres ocells coneguts per tots els assistens: coloms, pardals i gavians. A partir d’això anirem classificant els ocells segons el seu tamany, la forma del seu bec, el color i altres peculiaritats.
Les cotorres argentines esdevenen el primer punt de pelegrinatge de la ruta d’observació pel parc. Aquestes cotorres criden l’atenció als assitents per tres raons: el gran soroll que fan, els seus colors brillants i, sobretot, per com de fàcil és veure-les. En concret, aquesta cotorreta estava a pocs metres de nosaltres construint un niu per la primavera.
Una garsa ens va acompanyar durant el recorregut i ens va donar una bona mostra de les espècies d’ocells que estan construint el seu niu durant aquesta temporada. A diferència de les cotorres argentines, les garses son espècies autòctones del territori. Aquesta és una de les raons per les quals aquesta garsa es va mostrar als assistents sense cap problema. En el Parc de les Planes, situat al mig de l’Hospitalet, és molt habitual la convivència de les persones amb l’avifauna.
Pels assistents calia buscar molt entre les fulles dels arbres per poder entreveure algun ocellet. La presència humana dificultava tot. A més de nosaltres intentant albirar ocells, al parc també hi havia un partit de futbol en curs i un apassionat torneig de petanca. En aquest context, els ocells més petits només ens deixaven observar el seu cant amagats entre les fulles.
Ricard Gutierrez durant tota l’activitat ha anat intercalant observacions d’ocells amb explicacions més específiques. El públic s’ha mostrat molt interessat pels comentaris de Gutierrez sobre l’avifauna i el seu medi i ha contribuit en la dinàmica de l’activitat amb aportacions i comentaris de gran interès.
