Les òlibes en regressió a l’Alt Empordà

ELSA CANO (@canoelsa) – Les òlibes a l’Alt Empordà estan desapareixent a causa, entre altres factors, de l’atropellament, l’enverinament o ve perquè els pagesos tapien les masies i els porxos i les òlibes ja no hi poden anar a nidificar.

Aquesta és una de les conclusions que mostra el Projecte Òliba que va presentar el passat dia 6 de febrer Pau Pagès a la xerrada de presentació de les propostes de conservació de Limnos (Pla de l’Estany) per la conca lacustre de l’Estany de Banyoles.

L’òliba sempre ha estat molt lligada a l’activitat humana, sobretot en la vida agrària, i en els últims anys cada cop és més difícil trobar-ne a l’Alt Empordà. El Projecte Òliba, que rep la col·laboració de l’APNAE, ha creat un pla de recuperació de l’espècie fent un seguiment d’aquesta, col·locant caixes niu, etc.

projecte òliba

Els primers passos que van seguir els membres del projecte, 3 alumnes de final de grau en biologia per la UdG, va ser anar per totes les masies de la zona del parc dels Aiguamolls de l’Empordà, identificaven la presència de les Òlibes en cas que hi hagués excrements. En segon lloc, van col·locar un total de 20 caixes, construïdes amb materials reciclats, en les diferents masies, així les òlibes tenen on descansar i nidificar.

Un total de 16 caixes van ser usades per aquesta espècie d’ocell rapinyaire perquè es van trobar restes de micromamífers, com per exemple les rates, i egagròpiles, que són regurgitacions amb les restes indigeribles de les seves preses (pèl, ossos…). El fet que aquests exemplars es mengin els micromamífers ajuda als pagesos a eliminar-los, tanmateix, el problema està en el fet que els pagesos enverinen les rates. El verí no les mata a l’instant, així doncs, les òlibes se les mengen i, en conseqüència, es moren.

Una de les altres causes per les quals també disminueixen els exemplars d’òliba és per atropellament. Els polls d’òliba surten del niu abans d’aprendre a volar bé. Per això, si el niu es troba a prop d’una carretera els joves volanders corren el risc de ser atropellats.

Pau Pagès, un cop acabada la presentació, va dir: “I ara, qui es preocuparà de les òlibes? Aquest tipus de projecte, com el de recuperació d’espècies, requereixen molt de temps i dedicació. A més, necessites finançament econòmic… el problema principal és que no hi ha temps ni diners”. Va assegurar també que la societat desconeix la importància de les zones humides, cal conscienciar a les persones sobre la rellevància de la biodiversitat, i fins a quin punt aquesta ens beneficia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s